És possible apostatar?

Tradicionalment, a l’Estat espanyol hi havia dues vies per aconseguir el mateix propòsit: sortir de l'Església catòlica. 

Mitjançant la Declaració d'Apostasia la persona interessada entra en l'intricat joc canònic i sol·licita a l'Església catòlica que la consideri apòstata. D’alguna manera, del que es tracta és de demanar-li als pastors de l’Església que ens donin de baixa, amb el previsible risc que ens diguin que estem patint una crisi de fe i que, per tant, confiaran amb què el Senyor ens faci recapacitar més endavant. És una via que presenta escasses probabilitats d’èxit

·       Mitjançant el Dret d'oposició la persona interessada sol·licita que siguin eliminades totes les  seves dades personals dels arxius de l'Església catòlica, fet que implica una baixa total. Aquesta via facilita els tràmits per a una una eventual denúncia davant de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AGPD). Era una via que garantia un alt grau d’èxit... fins que el Tribunal Suprem hi va dir la seva.

Negació del Dret d’Oposició

Des del 1999, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AGPD), avalada per la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, protegia el Dret d’Oposició, segons el qual:

"...En los casos en los que no sea necesario el consentimiento del afectado para el tratamiento de los datos de carácter personal, y siempre que una Ley no disponga lo contrario, éste podrá oponerse a su tratamiento cuando existan motivos fundados y legítimos relativos a una concreta situación personal. En tal supuesto, el responsable del fichero excluirá del tratamiento los datos relativos al afectado."

En tant que els Llibres de Baptismes poden ser considerats com a fitxers de dades, l’AGPD protegia el dret personal a eliminar les dades pròpies d’aquests fitxers i, per tant, a donar-se de baixa de l’Església catòlica. El conflicte entre l’Església i l’AGPD estava servit i, és clar, va arribar als tribunals. En un primer moment de la lluita judicial, l’Audiència Nacional va fallar a favor de l’AGPD, esgrimint que:

1.      Els Llibres de Baptismes són fitxers de dades de caràcter personal.

2.      El registre al Llibre de Baptisme constitueix "almenys una aparença" en cas de pertànyer a l'Església Catòlica.

3.      La inviolabilitat dels arxius de l'Església no és predicable davant el/la ciutadà/ana a l'exercici del seu dret fonamental a decidir sobre les seves dades personals.

Finalment, però, l’octubre del 2008, l’Església va recórrer el cas als seus amics i amigues del Tribunal Suprem (de majoria conservadora), el qual va fallar definitivament a favor d’aquesta, sostenint que “l’Església no té l’obligació d’inscriure les declaracions d’apostasia en el Llibre de Baptismes”, i acabant així de soca-rel amb la previsible festa d’apostasies que es veia a venir. Els motius esgrimits per aquesta institució jurídica són entre sòrdids i ridículs, però ja se sap... 

En l’actualitat, l’AGPD té interposat un recurs d’empara al Tribunal Constitucional. Mentre el TC es decideix a fer alguna cosa, l’apostasia per la via del Dret d’Oposició està paralitzada, i sembla que seguirà així per un bon temps. A més, també sabem com se les gasten aquests del TC, així que ciao-ciao a l’apostasia per la via civil.

L’acció massiva i l’amenaça d’alarma social es presenta, doncs, com l’única alternativa. Aquesta opció enfronta l’Església catòlica a la generació d’un debat públic i obert al voltant de la qüestió en cas que triï revocar el conjunt de sol·licituds presentades de forma conjunta.

I és que... Apostasia col·lectiva és alegria massiva!!! ;)