Páginas

jueves, 4 de noviembre de 2010

MANIFEST ALEGRE : )

MANIFEST ALEGRE!

Amigues i amics,

animades per la visita a Barcelona del Sr. Ratzinger, cap de l’Església catòlica, i conegut popularment com a Beneït Sexe (en castellà “Bendito el Sexo”), a unes quantes amigues i amics que, com tantes altres, vam ser apuntades al club catòlic sense permís, via bateig, se’ns va despertar aquell vell cuc que segur que coneixeu i que fa que ens preguntem: per què seguim formant part oficialment d’un club que desplega el seu poder pel costat fosc de la força?


Algú ens deia que l’Església catòlica és més que un club... sí, però quin club! Algunes característiques que ens vénen al cap són, entre d’altres:
  • que assumeix que els plaers del cos i de l’ànima són menyspreables;
  • que estimula el sofriment propi i l’aliè com a forma digna i desitjable de vida... i mort;
  • que lloa la figura d’un home torturat com a exemple a adorar i seguir;
  • que predica la pobresa i practica el luxe;
  • que segrega les dones de la gestió pública i dels poders de decisió, mentre treballa activament per relegar-les a un paper de costellam obedient;
  • que compta amb un líder (que ens visita com a cap d’Estat) que de jove va formar part de les joventuts nazis i que de gran ens recorda a l’Emperador de Star Wars;
  • que encobreix diversos escàndols d’abusos sexuals a menors procurats pels membres més distingits del club;
  • que assenyala l’homosexualitat com a pràctica diabòlica i com a única culpable de la pederàstia dels membres del club acusats de crims contra menors;
  • que promou l’extensió descontrolada del VIH i d’altres infeccions arreu del món;
  • i un llarg etcètera, de ben segur que te'n vénen d'altres...  


Déu n’hi do… (mai millor dit)
Davant d’aquesta situació, ens alegrem que el Sr. Ratzinger ens vulgui visitar, i ens recordi que no hem vingut a aquest món per patir ni per promoure el sofriment de ningú, que ens agrada somriure i gaudir, que preferim esforçar-nos a sacrificar-nos, que volem parlar de responsabilitat i no de culpa, i que no ens molesten les neures de la gent perquè ens encanten les neules amb xocolata, perquè riure és viure!

I és per tot això, perquè fem l’aposta per la gent i l’alegria, i perquè com més serem més riurem, que declarem, solemnement, fins que la mort ens separi, que APOSTASIA ÉS ALEGRIA :D

4 comentarios: